“Doça França, car país de mon enfança breçada de tendra inchalhença “… aital cantava Charles Trenet dins las annadas d’aprèp la guèrra.
L’inchalhença, privilègi de l’enfança, me demandi se, de còps, ne’n caldriá pas apondre un pauquet dins aquel mond que nos estofa… o almens un pauc mai de leugieretat… enfin… es çò que me demandi…
