SAUVE QUE PÒT ! Un bain de langue occitane au cœur d’une cité médiévale magnifique !
Un moment de partejar amb las gens dau país, dins son ostau, amb sos remembres rics e sa vida d’uèi !
Un blòg per dire, mostrar, convidar lo mond tot a partejar un pauc dels nòstres camins d’Occitània, mercé lo rebaladís menat per lo trentenat d’associacions sòcias de l’IEO, aquí en tèrra d’Erau.
SAUVE QUE PÒT ! Un bain de langue occitane au cœur d’une cité médiévale magnifique !
Un moment de partejar amb las gens dau país, dins son ostau, amb sos remembres rics e sa vida d’uèi !
Le café occitan de Pompignan vous invite à la projection d’un documentaire dimanche 21 janvier à 16h.
Adieu la còla
E coma 2024 a puntat lo nas, bona annada a totes, rica de rescontres e de diversitat.
Per plan començar, coma cada annada, lo cafè òc se tendrà dins lo temps de las Trad’Ivernalas .
Aqueste dijòus 19 de genièr
au Jazz Corner Café
A 18h30
Cafè òc dau 18 de genièr de 2024. 20 h 30. Granda sala de reünion. Maison des associations, 2 rue/carrièira Paul Bonefoi CLAPIERS
Quand lo vegère au mes de setembre per li portar Au dintre de la clòsca, penecava mas semblava pas a las espèrras, luònh se’n manca. L’uòlh beluguejant, un camiset macarelizat, aviá solament installat son rambalh d’escritura dins son salon que me diguèt que podiá pas pus montar dins sa cajaròca d’escrivan, au trastet de l’ostau. Pas mai.
E puòi aprenèm que nos a quitat, lo Cristian, aqueste 24 de decembre. Nos faguèt l’onor de nos fisar a l’IEO Lengadòc e IEO Erau, l’edicion de 6 de sos 7 romans. Mercé per ton amistat e capelada Mèstre Cristian.
Traparetz aquí l’omenatge que li fa lo Sèrgi Viaule e una vidèo que vene de tornar trapar dins lo telefonet.
O sabèm ara, las vacas son acusadas de polluïr la planeta quand se desencombran de lors excrements, coma se podián faire autrament, pecaïròtas !
Que dire d’un subjècte tan vast ?
Vos auriái pogut entreténer dels benfaches de l’espòrt sus la santat umana, de sas valors sus las relacions socialas, de son impacte sul rapròpchament dels païsses, etc…
Jornalet, quotidian occitan d’informacions, comença ongan una nòva estapa, dins son dotzen an d’existéncia.
Diga ! Cranes escotaires (legeires), sètz encara aquí ? Me ne vesètz rassegurat tot plen, que me quissonère per vautres, me calcinère, me rosiguère, me mangère la sang… tot lo Sant-Clame de las fèstas.