Diga ! La mòstra agricòla de París que se ven de clavar metèt a l’onor las bèstias cornudas e es benlèu per aquò que los tòcamanetas, qu’aiman d’embanar son mond, i corrisson coma cabras a la sal.
Diga ! La mòstra agricòla de París que se ven de clavar metèt a l’onor las bèstias cornudas e es benlèu per aquò que los tòcamanetas, qu’aiman d’embanar son mond, i corrisson coma cabras a la sal.
Diga ! Quand Zelinski passèt per París l’autra setmana, per plorar d’armas de guèrra de mai en mai destructrises, ie donèron en mai la legion d’onor, saique per faire compés a aquela dau Po-Potina.
Diga ! Enfin una refòrma que va dins la bona endrechièira ! L’autre ièr que partissiái trabalhar, de qué te vegère pas ? Un carri de vièlhs dau Clapàs -dison aquò la REME : Retirada Esportiva Montpelhièr Escorreguda- que partissián per caminar per las garrigas. E aquí dise de non ! Non de non !
Diga ! Es a res pus i compréner e pasmens semblariá qu’una pagina se virèsse a de bon. N’acabam saique d’una temporada curiosa facha de masquetas e de morres lords, d’embarraments e d’atestacions messorguièiras, de cobrifuòcs, de sulfatatges en teletrabalh e d’amor de luònh.
Diga ! Avisa lo cèl nos va tombar lèu sus lo cigarro ! Dintram dins la depression totala, nos dison los badaires dau cèl, los sabentasses que fan la pluòja e lo temps bèl. Lo vortèx polari es a s’afondrar, s’escrancar, s’escagassar… Francament aquò te fica la petarrufa, non ?
Diga ! Sabe pas se n’i a fòrça que legisson l’occitan o qu’escotan ràdio Lengadòc, mas aquò me deu pas empachar de desirar als amics chineses -que grafinhère d’unes còps dempuòi la tròba geniala de la covid- una bonna annada dau lapin d’aiga.
Diga ! A la bèla maire n’i arribèt una, passat ièr. Figuratz-vos que volguèt préner rendètz-vos amb son osteopata, una dròlla geniala que d’una gibossa vièlha e cruchida te ne fa, en doas sesilhas, una polideta mameta de las sèts beutats, regda e botonada, drecha coma lo paissèl de castanhièr novèl que metes au malhòl.
Diga ! Dins aquela França dau sègle XXI se ne passa totjorn de maduras. N’i a qu’an d’idèias a cochar defòra. Aquí la darrièira de la setmana passada : lo cònsol de Pantin, per promòure l’egalitat femna-òme, feminiza lo nom de sa vila per un an -pas mai cau pas galejar !- e fa de Pantin, Pantine !
Diga ! Vegèrem a la fin de l’an l’espelisson dau diccionari ortografic novèl de l’amiga Josiana, causa excellentissima per la nòstra lenga encara que l’ase que siái planga que nòstres lingüistas s’endevengan pas entre eles, un còp per totes, per la pausar a de bon aquela ortografia cambiadissa de còps segon las escòlas…
Diga ! Lo mond es plen de cercaires que cèrcan, mas de còps nos podèm demandar perqué ? Enfin, dins la mesura qu’an cercat d’annadas a de reng, que fan de comunicacions dins de collòquis per presentar au vulgus que sèm la frucha de son trabalh …/…