Sèt oras. Soi encara tot caudet mos dets son pas tròp engrepesits per picar sul clavièr la rièja de la setmana, una rièja mai que fresqueta.
Un blòg per dire, mostrar, convidar lo mond tot a partejar un pauc dels nòstres camins d’Occitània, mercé lo rebaladís menat per lo trentenat d’associacions sòcias de l’IEO, aquí en tèrra d’Erau.
Sèt oras. Soi encara tot caudet mos dets son pas tròp engrepesits per picar sul clavièr la rièja de la setmana, una rièja mai que fresqueta.
Los mots trachats de l’Uc Jourde.
Seguissètz la flècha.
Amb la solucion de la grasilha precedenta.
Aquel afar de retirada, avèm pas acabat de n’ausir parlar, d’autant mai que mai nos ba explican, mens lo comprenèm e que d’unes elements complican a l’encòp la situacion e nòstre entendament.
« Soi nascut al país del cèrç e del marin, al país ont jamai l’aiga a valgut lo vin », paraulas del Vinhairon del cantaire La Sauze.
La Sauze es mòrt aquel 9 de genièr de 2023. Èra nascut a Ovelhan dins Aude.
Peticion de signar s’o avètz pas ja fach, per sauvar l’Estivada.
Mercé.
L’autre ièr gaitavi la television ; vaquí pas que te vesi una emission que se sonava : « Le talk » ,un pauc mai tard èran » Les news » , que te parlavan d’un novèl servici judiciari pels » cold cases » e « les battles » per l’emission « the voice » avián començat.
E s’aquò èra pas que la debuta o… la fin ? Imaginatz…
Aquel jorn, lo Vincenç se levèt los uòlhs encara trebolats de sòm, e semblava venir d’un autre Monde.
Diga ! Es a res pus i compréner e pasmens semblariá qu’una pagina se virèsse a de bon. N’acabam saique d’una temporada curiosa facha de masquetas e de morres lords, d’embarraments e d’atestacions messorguièiras, de cobrifuòcs, de sulfatatges en teletrabalh e d’amor de luònh.
Las nòvas de l’IEO federal e una AG que se sarra. A Rodés los 22 e 23 d’abril.
De se marcar, lèu!
23 février 2023 « Nouvelles occitanes » – avec Danièle Julien et Sylvan Chabaud et à propos du dernier recueil de nouvelles de Joan-Claudi Sèrras
23 mars 23 – Joan Ganhaire et sa critique
20 avril 2023- Deux occitanistes dans le siècle : Pierre-Louis Berthaud et Robert Martí